NARRATIVA D'AVENTURES
Herman Melville
(1819
-1891)
Moby
-Dick (1851). Explica la travessia del vaixell balener Pequot, comandat per Ahab, en l'obsessiva persecució d’un catxalot blanc. Va ser la seua obra mestra i un dels llibres fonamentals de la història de la literatura mundial. Ishmael, un jove amb experiència amb la marina mercant embarca en el vaixell balener Porquot a Massachusetts. Abans de pujar a bord es fa amic de l’arponer Queequeg amb qui acorda compartir l'empresa.
El principal objectiu del capità Ahab era capturar balenes, però la seva meta era matar Moby Dick, una balena que li va arrencar la cama, i tenia una cama postissa feta amb la mandíbula de catxalot.
Finalment, Moby Dick arrenca la cama de marfil del capità. Ell, enredat entre les cordes del vaixell, queda lligat al monstre marí, enduent-se amb ell tots els tripulants. Mentre el vaixell s’enfonsa, un taüt de fusta cau a la mar i Ishmael s'hi agafa. El protagonista és l’únic que se salva mentre que els altres moren ofegats.
Robert Louis Stevenson (1850 -1894)
L’illa del tresor (1882). La novel·la comença amb l'arribada de Billy Bones, un capità vell i bevedor, a la posada Almirall Benbow. Aquesta posada és propietat dels pares de Jim Hawkins. El mariner demana a Jim que l'avise si veu un home amb una cama de fusta. Un bon dia, rep la visita d'un vell conegut, Black Spot: els dos homes discuteixen i quan el visitant marxa, Billy Bones té un atac de feridura. Això farà que confií a Jim la importància del cofre que guarda a la seua habitació i li confesse que va ser l'home de confiança del pirata Flint, i que té por que d'altres li porten la Taca Negra, una amenaça mortal. Uns dies després, això provocarà la mort del mariner i la fugida de Jim i la seua mare amb les monedes i uns papers que hi ha al cofre. En Jim contacta amb el doctor Livesey i John Trelawney, per explicar-los la història. Dedueixen que els papers són el mapa d'un tresor i decideixen llogar un vaixell i una tripulació per buscar-lo.
Jonathan Swift (1667-1745)
Els viatges de Gulliver (1726). És una obra de l'escriptor i clergue irlandés Jonathan Swift de 1726 (revisat el 1735). Narra els viatges fantàstics de Gulliver, i és alhora una sàtira dels costums anglesos de l'època de l'autor i de la naturalesa humana en general, i una paròdia del gènere literari de les narracions de viatges de l'època. És l'obra llarga més coneguda de Swift i tot un clàssic de la literatura en anglés. La novel·la ha viscut nombroses adaptacions fílmiques i seqüeles, com la pel·lícula en dibuixos animats de 1939 de Dave Fleischer.
El llibre comença amb un breu preàmbul en què Gulliver, en l'estil dels llibres de l'època, dóna una breu ressenya de la seua vida abans dels seus viatges.
Emilio Salgari (1862-1911)
Sandokan alla Ricossa (1907). Deu anys després de la caiguda de Mompracem, l'illa està governada per Abdullah, un sultan pomós, cruel i brut sobre el cèntim britànic. La jove sang de la sang, Jamilah, va fer un viatge a l'Índia per convéncer a Sandokan perquè tornés a lluitar per la llibertat i enderrocar l'impostor. Per acompanyar-la, hi ha un misteriós aventurer grec anomenat Teotokris. Els dos tracten immediatament de posar-se en contacte amb Yanez de Gomera, amic de Sandokan, que entre tant es va casar amb l'indi Surama, els maharaars d'Assam; Ianez, però, no aconsella que Jamilah persevera en la seua intenció, perquè el "Tigre de Malàisia", després dels últims càstigs, ha perdut confiança en la lluita del barri amb els britànics i es va retirar a la vida privada. La noia, tanmateix, aconsegueix reunir-se amb Sandokan a la selva i el convenç per tornar a Mompracem.
Daniel Defoë (1660-1731)
Robinson Crusoe (1719). Robinson Crusoe és una de les obres més famoses del cèlebre escriptor anglés Daniel Defoe, publicada en 1719 i considerada la primera novel·la anglesa. Es tracta d'una autobiografia fictícia del protagonista, un nàufrag anglés que passa 28 anys en una remota illa deserta. Probablement la història va tenir com a inspiració fets reals ocorreguts a Alexander Selkirk, a partir d'on construiria, amb una trama senzilla i autèntica, un símbol del colonialisme, de l'home perfecte i de la moral suprema. Robinson Crusoe és la clàssica novel·la d'aventures per antonomàsia.
James Fenimore Cooper
(1789-1851)
Els darrer dels mohicans (1826). La història es desenvolupa en l'any 1757, durant la guerra franco-índia (la guerra dels Set Anys), quan França i Gran Bretanya van combatre pel domini de les colònies d'Amèrica del Nord. Durant aquesta guerra, els francesos van demanar l'ajuda de tribus natives americanes per lluitar contra els més nombrosos colons britànics en aquesta regió. La novel·la va ser una de les més populars en anglés en la seua època, encara que els crítics van identificar errors narratius. La seua llargada i el seu estil formal de prosa han limitat el seu atractiu per a lectors posteriors.
Jack London (1875-1916)
La crida salvatge (1903). L'argument tracta d'un gos anomenat Buck els instints primitius del qual tornen després d'una sèrie de successos que li ocorren quan ho posen a estirar un trineu en el Yukón durant la febra de l'or que va tindre lloc en el segle XX en el Klondike durant la qual els gossos de tir es compraven a preus elevats. Publicat en l'any 1903, és el llibre més llegit de Jack London, i se li considera normalment l'obra mestra del seu. Pel fet que el protagonista és un gos, a vegades se li ha classificat com a novel·la juvenil, adequada per als xiquets, però té un to fosc i conté nombroses escenes de crueltat i violència. Els yeehat, un grup de natius d'Alaska descrits en aquesta novel·la són una creació del novel·lista.
Rudyard Kipling (1865-1936)
El llibre de la selva (1894). També és anomenat
El llibre de les terres verges, publicat en 1894, és una col·lecció d'històries escrites per l'anglés nascut a l'Índia. La història, que va ser inicialment publicada en revistes entre 1893 i 1894 i que comptava en alguns casos amb il·lustracions del pare de Rudyard, John Lockwood Kipling, es basa en contes que plantegen reflexions morals i que estan protagonitzats per xiquets (un d'ells amb capacitat de parlar amb animals) , i també per animals (majoritàriament de la selva índia) amb les capacitats antropomòrfiques de raonar i parlar.
NOVEL.LA HISTÒRICA
Walter Scott
(1771
-1832)
Ivanhoe (1820). Al segle XII, Cedric de Rotherwood, anomenat el Saxó, nostàlgic de l'Anglaterra saxona vençuda el 1066, somia restablir al tron d'Anglaterra un monarca autòcton en la persona d'Athelstane de Coningsburgh, descendent dels últims reis saxons. Amb aquest objectiu, considera casar-lo amb la seva pupil·la, Lady Rowena d'Hargottstandstede, princesa saxona descendent del rei Alfred. Tanmateix, aquesta està enamorada i estima el fill de Cédric, Wilfrid. Renegat i desheretat pel seu pare, Wilfrid s'ha posat al servei de Ricard Cor de Lleó, que li ha atorgat en feu el casal d'Ivanhoe, i l'ha acompanyat a Terra Santa, per participar en la croada. La història comença el 1194. Wilfrid d'Ivanhoe entra secretament al seu país i participa en un torneig a Ashby sota el nom de Cavaller Desheretat (Desdichado en espanyol), on s’enfronta a Brian de Bois-Guilbert, normand i Cavaller del temple. Durant l'absència del seu germà gran, el príncep Joan intenta apoderar-se del tron. Per això, intenta constituir un partit: el torneig ha d'afavorir els seus projectes. Tanmateix, els seus cavallers són vençuts, en les dues jornades de combat, per Ivanhoe i Ricard, l’un i l'altre emmascarats. Contrari a Bois-Guilbert i els seus aliats normands, Reginald Front-de-Bou (al qual el príncep Joan ha donat el feu d'Ivanhoe), Maurice de Bracy i Philippe de Malvoisin, el cavaller s'ha de batre, ajudat per Robin Hood, per salvar Rebecca, orgullosa bellesa jueva de coneixements medicinals, filla del venedor Isaac de York, i permetre a Ricard recuperar el seu tron.
Alexandre Dumas,
pare (1802
-1870)
Els tres mosqueters (1844). El protagonista, d'Artagnan, un jove gascó que no domina gaire el francès, viatja a la cort per unir-se als mosqueters en la defensa del rei dels enemics externs i les intrigues internes, sobretot del cardenal Richelieu. D'Artagnan és de procedència humil, però el seu pare coneixia el capità de la guàrdia, que accepta rebre'l en una entrevista. Abans d'aquesta entrevista, el jove gascó ja ha aconseguit enemistar-se per diversos motius amb tres mosqueters: Athos, Porthos i Aramis. Tots tres l'han desafiat a sengles duels, però quan s'ha de celebrar el primer, contra Athos, apareix acompanyat dels altres dos mosqueters com a testimonis. A partir d'aquí, l'obra segueix les convencions de la novel·la d'aventures, amb enfrontaments a espasa i una possible història d'amor, i va esdevenir un clàssic.
Henryk Sienkiewicz (1846-1916)
Quo Vadis (1895). Quo Vadis és una novel·la de l'autor polonès Henryk Sienkiewicz de 1896. S'hi narren les vicissituds de Marc, general romà, i Lígia, cristiana, en el temps de la persecució dels cristians per l'emperador Neró. Abans d'escriure la novel·la, Sienkiewicz va estudiar l'imperi Romà molt a fons per tal d'afinar en els detalls històrics; tant és així que fins i tot hi apareixen diversos personatges històrics. Des que va aparèixer com a fulletó en tres diaris polonesos el 1895 i com a llibre el 1896, la novel·la ha estat traduïda a més de 50 llengües. Aquesta obra va contribuir molt a l'atorgament del Premi Nobel de Literatura al seu autor el 1905.
NOVEL·LA DE CIÈNCIA FICCIÓ
Jules Verne (1828-1905). Fou un escriptor francès conegut especialment per novel·les en què apareixen molts temes de ciència-ficció i un nombre considerable d'invents tècnics. Una de les seves idees era la «novel·la de la ciència»: escriure aventures basades en els invents i avenços científics i tècnics. És el segon autor més traduït de tots els temps, després d'Agatha Christie.
H.G. Wells (1866-1946)
La màquina del temps
(1895). Al contrari que Jules Verne, pare del detall i l'explicació minuciosa, Wells descriu (a propòsit) la màquina de manera superficial i a la lleugera, amb algunes pinzellades de color (com quan comenta que tenia parts de metall, vidre de roca i marfil) , que deixen el lector amb curiositat per saber més de l'invent i el seu mecanisme. Va ser la primera novel·la d'un dels considerats com a pares de la ciència-ficció i, amb la seua mescla d'aventures i doctrina social i política, va aconseguir un notable èxit, contribuint així a l'estabilitat de Wells, que a partir d'eixe moment va poder dedicar-se plenament a l'escriptura. L'escriptor va desenrotllar la resta de la novel·la, que tracta de les aventures del Viatger a través del Temps en el futur dos anys després, tasca que li va portar escassos quinze dies.
NOVEL·LA POLICÍACA I DE MISTERI
Arthur Ignatius Conan Doyle (1859 –1930)
Un estudi en escarlata (1887). És una novel·la de l'escriptor escocès sir Arthur Conan Doyle, publicada el 1887. És la primera de les quatre novel·les de Conan Doyle protagonitzada pel detectiu Sherlock Holmes, en la qual el personatge és presentat per primera vegada. Com en la majoria de les narracions protagonitzades per Holmes, és el seu company, el Dr. John Watson, qui narra la història.
Erich Kästner
(1879-1974)
Emili i els detectius (1929). Emilio i els detectius és una novel·la infantil publicada en 1929 per Erich Kästner i il·lustrada per Walter Trier. Va ser el primer i major èxit de Kästner, l'única de les seues obres que s'escapa de la censura nazi, traduïda en 59 idiomes. L'aspecte més inusual de la novel·la, comparant amb la literatura infantil de l'època, va ser que situa els personatges en el Berlín contemporani i no en un món de fantasia, s'absté de moralitzar i deixa parlar als personatges per si mateixos.
Enid Blyton (1897–1968)
Els cinc a l’Illa del Tresor (1942). Arriben les vacacions per als xicotets Julian , Dick i Anne, però el sobtat viatge de negocis dels seus pare a Escòcia els obliga a viatjar a Kirrin per a passar l'estiu amb els seus tios Quintín i Fanny i el seu acabada de conéixer cosina Georgina. No obstant això, tot just arribar xoquen de front amb el geni de la seua cosina, a qui hauran d'aprendre a tractar com un xic. No tardaran a guanyar-se la seua confiança i conéixer a Tim, el seu gos i millor amic, l'existència del qual manté en secret per temor de son pare. L'altra gran passió de George és l'illa de Kirrin. En realitat l'illa pertany a sa mare, però esta li la va cedir a George per a acontentar-la. Es tracta d'un illot amb esculls a què molt pocs saben arribar. Allí es troben les ruïnes d'un vell castell habitades per milers de conills. No obstant això, esta illa guarda molts secrets i sorpreses.
NOVEL·LA SENTIMENTAL
Louise May Alcott (1832 -1888)
Little Women (1868). Aquest llibre tracta sobre la vida de les quatre filles d'un metge, el senyor March. L'autora del llibre, s'inspirà en les seues germanes i ella mateixa per escriure el llibre. Fou publicada originalment en dos volums el 1868 i 1869. La novel·la ha sigut moltes vegades adaptada per al cinema. També s'ha escrit a partir d'ella un musical de Broadway i una òpera.
Johanna Spyri / Johanna Louise Heusser (1827 -1901)
Heidi (1868). Heidi és una novel·la de literatura infantil que va escriure l'autora suïssa Johanna Spyri. Es tracta d'una de les obres de la literatura suïssa més llegides arreu del món i Spyri hi va aconseguir molta fama. La novel·la està plena d'innocència i remarca molt els valors humans i l'amor per la naturalesa. Heidi, la protagonista de la història, és una nena que viu als Alps suïssos, en una zona que gairebé fa frontera amb Àustria.
Eleanor Hodgman Porter (1868-1920)
Pollyanna (1913). Tracta la història d'una xiqueta que es deia Pollyanna, òrfena de pare i mare que és enviada a viure amb la seua estricta Tia Polly. Pollyanna, educada amb optimisme per part de son pare, usa el joc de trobar el costat bo de qualsevol situació per a alegrar la vida de tots els que la rodegen, començant per la seua Tia Polly, el Senyor Pendleton, un home solitari i la senyora Snow, deprimida per la seua malaltia que l'obliga a romandre en llit. El llibre va ser un èxit en qüestió de dies i va afegir un nou terme al diccionari del llenguatge anglés: Pollyanna s'usa per a descriure una persona que és optimista de manera exagerada.
CONTE MODERN
Lewis Carrol / Charles Lutwidge Dodgson (1832-1898)
Alícia en terra de meravelles
(1865). És una obra de literatura fantàstica creada pel matemàtic, sacerdot anglicà i escriptor britànic Charles Lutwidge Dodgson, més conegut amb el pseudònim de Lewis Carroll. El conte explica la història d'una noia anomenada Alícia que cau per un forat i es troba en un món de fantasia poblat per criatures peculiars i antropomorfes. L'obra és plena d'al·lusions satíriques als amics de Dodgson, l'educació anglesa i temes polítics de l'època. La terra de les meravelles juga amb la lògica d'una manera tan especial que l'obra ha arribat a tenir molta popularitat tant entre els xiquets com entre els adults. El llibre és considerat un dels exemples més característics de la literatura de l'absurd i la seva estructura narrativa ha estat enormement influent, principalment en el gènere fantàstic.
Carlo Collodi / Carlo Lorenzini (1826-1890)
Les aventures de Pinotxo (1880). Ha estat traduït a més de 260 idiomes i dialectes, editat unes 187 vegades, se n'han fet pel·lícules, sèries de televisió, sèries de dibuixos animats i representacions teatrals. És la tercera obra més traduïda, només per darrere de la
Bíblia i
d'El progrés del pelegrí.
Pinotxo era el protagonista del fulletó Historia d'un Burattino. Els fulletons en els diaris eren una forma molt popular a l'època de publicar històries per capítols i axí despertar l'interès del públic. La primera entrega va ser publicada el 7 de juliol de 1881. Les aventures del ninot de fusta Pinotxo van tenir un èxit fulminat i tal va ser la seva popularitat, que el 1883 va ser publicat per l'editorial Felipe Piaggi un volum que recollia totes les històries publicades al Giornale dei Bambini. El llibre va fer furor i Collodi publicà ja un segon llibre sobre Pinotxo anomenat Pinotxo al país de les joguines.
James Matew Barrie (1860-1937)
Peter Pan i Wendy (1906). És una obra teatral per a xiquets escrita per l'escriptor escocés James M. Barrie. L'obra compte la història de Peter Pa, un xiquet que vola i no vol créixer, i les seues aventures en El país de Mai de La Vida amb els germans Wendy, John i Michael Darling; el fada Campaneta, els Xiquets Perduts, i el malvat Capità Garfi. L'obra es va estrenar a Londres el 27 de desembre de 1904 amb Nina Boucicault, filla del dramaturg Dion Boucicault, en el paper protagónico. Una producció de Broadway va ser muntada en 1905, protagonitzada per Maude Adams. Més tard es va reviure amb actrius com Marilyn Miller i Eva Li Gallienne. Es va transformar en un llibre per a xiquets en 1911.
Lyman Frank Baum (1856 -1919)
El màgic d’Oz (1900). És un llibre de literatura infantil escrit per Lyman Frank Baum i il·lustrat per W. W. Denslow. Va ser publicat per la George M. Hill Company a Chicago en 1900, i des de llavors fins a la data actual, és un dels llibres que més vegades s'ha publicat, tant als Estats Units com a Europa. Constitueix una de les històries més conegudes de la cultura popular nord-americana, i ha estat traduït a molts idiomes. Gràcies al gran èxit de l'obra, L. Frank Baum va escriure tretze llibres més sobre el país d'Oz. S'han donat multitud de lectures al·legòriques de la història, sobretot políticoeconòmiques. El llibre narra les aventures d'una noia anomenada Dorothy en el país d'Oz. Dorothy es veu transportada per un cicló a un món màgic anomenat Oz i intenta tornar a casa seva. Compta amb l'ajuda de diversos personatges que es troba pel camí, sobretot un lleó, un robot i un espantaocells. Aquests l'acompanyen a veure el Màgic d'Oz, que pot acomplir desitjos i per tant donar-los el que més vol cadascú. Diversos enemics, sobretot dues bruixes, intenten impedir aquest fet.
Pamela Lyndon Travers
(1899-1996)
Mary Poppins (1934). Publicat a Londres en 1934, Mary Poppins va ser el primer èxit literari de Travers. Li van seguir una sèrie de cinc seqüeles (l'última en 1988), així com altres novel·les, col·leccions de poesia i obres de no ficció, La companyia Disney va realitzar una adaptació musical de l'obra en 1964. Encara que va ser assessora de la producció, el personatge de Mary Poppins en la pel·lícula difereix de la concepció original de Travers i aquesta va ser la causa per la qual no va autoritzar l'adaptació de les quatre seqüeles següents de la novel·la, pesi als intents de Disney a persuadir-la. Mentre apareixia com convidada al programa de radi Desert Island Discs de l'emissora de ràdio BBC Radi 4 al maig de 1977, Travers va revelar que el nom “Mary Poppins” es va originar d'històries de la seva infància que ella va crear per a les seves germanes, i que ella encara posseïa un llibre d'aquesta edat amb aquest nom escrit dins. La bestia de Travers, Helen Morehead, qui vivia en Woollahra, Sídney, solia dir “Spit espot, al llit”, la qual cosa va anar una possible inspiració per al personatge.
Antoine de Saint-Exupéry
(1900-1944)
El petit príncep (1943). És l'obra més coneguda d'Antoine de Saint-Exupéry. Publicat el 1943 a Nova York, és un conte poètic i filosòfic sota l'aparença d'un conte per a nens.
La història narra la trobada entre un nen i un aviador, els diàlegs que tenen i com aquests fan replantejar la vida a l'adult. El llibre està il·lustrat amb dibuixos del mateix autor, que formen part de la narració i que són tant o més coneguts que el conte. Cada capítol relata una trobada del petit príncep que resta perplex pel que fa al comportament absurd de les «persones grans». Cadascuna d'aquestes trobades pot ser llegida com una al·legoria. El llenguatge, senzill i desposseït, destinat a ser comprès pels nens, és en realitat per al narrador el vehicle privilegiat d'una concepció simbòlica de la vida. Les aquarel·les, que formen part del text participen d'aquesta puresa del llenguatge: nuesa i profunditat són les qualitats mestres de l'obra.
RELATS DE LA VIDA QUOTIDIANA
Mark Twain (1835 -1910)
Les aventures
de Tom Sawyer (1876). Les aventures de Tom Sawyer és una novel·la de l'escriptor nord-americà Mark Twain publicada el 1876. El llibre relata uns mesos en la vida d'aquest nen que viu en una ciutat petita prop del riu Mississipí, criat per la seva tia Polly, que se l'estima molt, però que a la vegada és estricta. Tom contempla el món d'una manera molt diferent de la dels adults amb qui ha de conviure. Més rebel encara és el seu amic Huckleberry Finn, el company ideal de Tom, que és envejat pels altres a causa de la forma de vida que porta. Aquests dos nois, Tom i Huckleberry Finn, viuran aventures de tot tipus, fins que finalment acabaran creixent i deixaran de ser nens per arribar al món dels adults.
Richmal Crompton (1890
-1969)
Guillem (1922). Les seves obres per a nens porten com a protagonista principal Guillem Brown. Són relats irònics que reprodueixen la parla dels nens entre les edats d'onze i dotze anys, amb l'enemic representat pels mestres, pares i germans. L'humor hi sorgeix a partir de les idees respecte a l'educació i la conducta. La llarga saga es va traduir a diferents llengües i va ser adaptada a la televisió.
Renné Goscinny (1926-1977)
El petit Nicolàs (1954). Les històries expliquen la vida d'en Nicolas, un nen d'uns 10 anys que viu en una ciutat francesa dels anys 1950 i en elles es barregen humor i tendresa. Les il·lustracions que les acompanyen són dibuixos que acompanyen un passatge de la narració i que poden arribar a ocupar fins a dues pàgines senceres. En Nicolas és el narrador d'aquests petits contes i en ells explica anècdotes de la seva vida quotidiana com ara les classes, el pati, els jocs, les baralles amb els amics, les diferents sortides que fa. Tanmateix no deixa de banda el món dels adults, l'exposa amb el seu punt de vista de nen mostrant així situacions pròpies de les relacions entre veïns, de la feina del seu pare o de les discussions familiars, entre d'altres.
Elena Fortún / Encarnación Aragoneses (1886-1952)
Celia (1929). Les històries escrites des de la perspectiva d'una xiqueta de set anys d'edat crida Celia Gálvez de Moltanbán- narraven la vida de la protagonista vivint a Madrid amb la seua família. Celia, que era un personatge extremadament popular des de la seua primera aparició fins als anys 1960, era caracteritzada com una xiqueta que de seguit qüestionava el món que li rodejava en maneres que eren tant enginyoses com innocents. La novel·la va ser seguida per diverses seqüeles durant els anys 1930 i 50, l'últim publicat en 1987. La primera d'estes seqüeles va ser Celia en el col·legi, originàriament publicada en 1932. Els llibres van ser tan populars com reeixits durant el temps que seguia les seues publicació i són hui considerats clàssics de la literatura espanyola.
REALISME IDEALISTA
Sebastià Sorribas (1928)
El Zoo d'en Pitus
(1966). És una novel·la juvenil en català escrita per Sebastià Sorribas i publicada el 1966 per l'editorial La Galera. Des de llavors se n'han fet 40 edicions i se n'han venut 300.000 exemplars, convertint-se en el tercer llibre d'autor català més venut, després de La plaça del Diamant i del Mecanoscrit del segon origen. Sebastià Sorribas va guanyar amb aquesta obra la segona edició del Premi Josep Maria Folch i Torres de novel·les per a nois i noies, el 1965. La novel·la ens presenta la història d'en Pitus, un nen que té una malaltia que només pot curar-li un especialista de Suècia. Els seus amics del barri del Raval de Barcelona muntaran un zoo per recollir diners i poder pagar-li el viatge.
REALISME CRITIC
La Imbècil
(1986). La imbècil aplega quatre històries dures i crues, i alhora molt poètiques, que mostren la cara més conflictiva de la infància i la joventut. Són narracions basades en fets reals, amb una clara voluntat de denúncia, que ens parlen d´una ciutat i d´un país on perviuen situacions dramàticament injustes i, sovint, desesperades. Amb la nova Odissea t'ho posem més fàcil! Cada nivell de lectura té el seu color.
La història de l'Ernest
(1985). L'Ernest avui celebra el dia de la seva arribada a casa i els pares li regalen un gatet. Avui fa cinc anys que els pares, després de moltes gestions i molts maldecaps, aconseguiren adoptar l'Ernest i portar-lo a casa.
L'Ernest és feliç de sentir-se estimat. Els pares li expliquen que va ser concebut amb amor, li expliquen per què els seus pares autèntics no van poder tenir cura d'ell, li expliquen què vol dir ser pares i per què ells se l'estimen tant. L'Ernest cada any pregunta més i sempre té una resposta adequada a la seva pregunta, per això és tant feliç.
Anne Bailey,
Burn up (1988)
Joan PLA,
Mor
una vida, es
trenca un amor
(1990). Per mitjà de la història d’amor de Maria i Sergi, aquesta novel·la esdevé un passeig sentimental per una època recent i autoritària, i per un país, el nostre, rural i apassionat. Ens retorna als records d’infància, l’enamorament primer, els condicionants i les repressions socials, la presència sensitiva del paisatge, el desig de fugir a un país llunyà, i la mort. La lectura de Mor una vida, es trenca un amor ens fa comprendre, des de la proximitat i la senzillesa, com seria de diferent i limitada la nostra civilització si oblidàrem les històries de Tristany i Isolda, Tirant i Carmesina, Romeo i Julieta...
Judit Kerr (1923)
When Hitler Stole Pink Rabbit (1971). L'arribada de Hitler al poder canviarà radicalment la vida d'Anna i la seua família. En la seua fugida de l'horror nazi, hauran d'abandonar el seu país i deixar arrere moltes coses volgudes, com el seu conill de peluix. Amb ell també es quedarà la seua infància. Quan Hitler va robar el conill rosa és una de les obres més llegides pels jóvens de tot el món; una obra que sobreïx emoció i sinceritat.
Durant l'exposició de la nostra obra de teatre, vam tindre una sèrie d'incidències a l'hora de produir els sons de manera automàtica, però ho vam poder solucionar, ja que només va ser un problema informàtic.
Les meues companyes van fer un bon teatre, va ser entretingut, ja que una companya es va disfressar de xiqueta i ens va comptar la temàtica que tindria l'obra. El llenguatge va ser adequat, però cal tindre en compte que les companyes estaven llegint la història darrere del teló. Tenint en compte que el públic del teatre serien xiquets, es va entendre la història que ens volien comptar. 
