La nostra animació lectora

Hola a tots, com esteu hui? 

Hui ha sigut el nostre dia, vam fer un teatre sobre alguns dels llibres de Teresa Broseta:

El gall despistat

Quin oratge farà demà 

No puges a l'andana 

Unes vacances de profit 

Durant l'exposició de la nostra obra de teatre, vam tindre una sèrie d'incidències a l'hora de produir els sons de manera automàtica, però ho vam poder solucionar, ja que només va ser un problema informàtic.

Crec que el llenguatge que utilitzem va ser adequat per a un públic infantil, encara que pot ser que, com en els altres teatres, tinguérem errors pels nervis de la situació. 

Quant a la decoració, vam fer ús de disfresses i decoració per la classe sobre l'autora i tenint en compte un escenari comú dels tres teatres. Crec que la decoració va quedar molt completa, vam fer bon treball dels materials encara que vam estar prou de temps per a fer-ho.

El millor per a la meua opinió va ser la interacció amb el públic, va ser el moment que més vaig riure, una experiència molt gratificant tant per a mi com per al meu grup. Com a anècdota, el moment d'apagar les llums i buscar el tresor al ritme de la pantera rosa va ser divertit per a nosaltres perquè a una de les meues companyes se li va fondre la llum i no li funcionava la llanterna.

Teatre de titelles.

En últim lloc van exposar les meues companyes un teatre sobre Carles Cano. Aquest grup va fer un teatre de titelles dels diferents obres d'aquest autor:

• Rodolf el rata; l'home del sac. L'home del sac és un personatge ben conegut per grans i menuts. A tots ens han dit o hem escoltat alguna vegada això de "No et portes malament o vindrà l'home del sac..." Però, qui és realment? Manolita, una dona major de la Ribera, ens conta la història.

• La caputxeta negra. Un dia, un elefant s'endinsà a la selva i es perdé. Arribà a casa d'una velleta, i aquesta quan va veure'l s'espantà i se'n va anar corrent. Quan passà una estona, arribà una xiqueta amb una capa de pell de lleopard amb una caputxa i una cistella. Aquesta, pensant que era la seua iaia li va dir: Quines orelles més grans que tens...!

• La fada pastissera. Potser vosaltres sou d'aquells que pensen que els dolços sempre han estat bons i deliciosos, no? Doncs bé, res més lluny de la realitat. Hi hagué un temps en què més bé eren insípids i dessaborits i per això a la gent no els agradava. Així va ser fins que passà la curiosa història que conta aquest llibre.
  
  
  
  
  
  
  
  

Les meues companyes van fer un bon teatre, va ser entretingut, ja que una companya es va disfressar de xiqueta i ens va comptar la temàtica que tindria l'obra. El llenguatge va ser adequat, però cal tindre en compte que les companyes estaven llegint la història darrere del teló. Tenint en compte que el públic del teatre serien xiquets, es va entendre la història que ens volien comptar. 

La decoració de l'escena no va ser molt cridanera, ja que només tenien l'escenari per a fer el teatre de titelles. També van fer un xicotet ús de les TIC en l'aula, ja que van utilitzar el projector per a ensenyar unes poques imatges de la història, però podrien haver utilitzat més recursos dins de l'aula.

Al final de l'obra van interactuar amb el públic però no van fer alguna trama en què intervinguera el públic dins de l'obra. Crec que haurien d'haver-hi interactuat més amb el públic o haver fet alguna escena en què se sentiren part del teatre. L'obra de teatre va ser adequada i el meu grup no va veure errades que li pogueren repercutir.