Conferència de Anna Ballester: com fer lectors de poesia?

Aquesta antiga mestra i amant de poesia i literatura ens va parlar hui sobre algunes coses que hem de tenir en compte a l'hora de donar una classe de lletres com a futurs mestres:

Hi ha que connectar amb l’alumnat sempre i mitjançant la poesia podem fer ús d’aquesta.

Cal valorar la importància d’aquesta professió: responsabilitats, formació constant i no conformar-nos.

Poesia: amor i poesia cada dia. Tenim necessitats vitals i aquestes també haurien de ser necessitats vitals de la nostra vida. És fonamental la relació que s’estableix amb els alumnes, ja que s'adonen compte que professor és bo o no, cal treballar l’autoestima a totes les edats a classe i aquest tipus de professors són els que han de treballar-ho.

La poesia ens dóna una forma de viure diferent. Podem llegir cada dia uns fragments d’un poema, treballar activitats com: Lluis que sempre està feliç!

Els infantils fem rodolins, els xiquets sempre juguen amb el que siga, que millor forma de fer-ho que jugant amb rodolins. Podem crear aquest conte a classe perquè siguen els protagonistes de les històries.

Les famílies també influeixen en la lectura dels nens, poden llegir contes, cantar històries…

Nosaltres els professors deurem ser aquells que els introdueixen la lectura els nens.

En primària s'ha de dedicar-li cada dia 10 minuts per a alimentar la ment i l’esperit amb poesia.

Cal donar a conèixer tot tipus de poesia i llibres.

La poesia ha estat prou ausent a classe.


Les mestres han de ser expressius, s'ha de treballar les emocions.

La poesia és molt important per a la vida dels xiquets i les xiquetes abans creixien envoltant la poesia, fins que siguen cançons per a dormir.

Les cançonetes serveixen per a jugar amb rimes, temàtiques que són cridaners per als nens...

Hi ha que descobrir i jugar amb les paraules per a descobrir el plaer. No li donem la importància que tenen les paraules, unes paraules en un moment determinat poden fer un dia més atractiu i al contrari.

Miquel Esclot, va ser recomanat per aquesta dona i amés una de les seues obres Mes music que mestre. En una societat en la qual s’ha pogut oblidar que una paraula val més que mil imatges, cal recuperar les paraules. 

Les poesies tenen funcions importants, aprofita per a descobrir la funció poètica del llenguatge, n’hi ha un llenguatge més apurat, quan es vol expressar alguna cosa important no es gasta el llenguatge habitual del dia a dia. També serveix per a exercitar la memòria.

Luis Garcia Montero diu que la poesia és el tic tac de les paraules. Llibre proposat: Poesia para niños inquietos.

En la poesia hi ha molt de ritme per a treballar moltes coses que donem a classe, utilitzar metàfores, imatges poètiques… serveix per a veure el món de manera diferent. Pot modificar el pensament i serveix per a ser més sensibles i modificar les males conductes.

El mestre ha de ser un model de lectura en veu alta en totes les activitats que faça a classe.

Llibre recomanat: Oda als peus de Marc Granell. 

Poesia llegida per a fer una activitat: Menjar-se el món. L'activitat que hem fet amb aquesta poesia és, mentre la llegia el model (Anna) nosaltres (alumnes) havien de fer: mmmm, cada vegada que el poema deia xocolata, un exemple per a dir-nos que és molt important treballar la poesia també per a donar risses, passar un bon moment.

Els xiquets han de tenir una actitud positiva per a anar a l’escola, aquest es el nostre ret.

Com introduir la poesia a classe? de manera divertida, memoritzar rimes, fent activitats i propostes per autors de poesia… llegir i treballar poesia és un recurs per als nens divertit i a més pedagògic. També es poden fer activitats de dramatització.

Per a fer  una activitat pràctica els mediadors han de ser capaços de tenir empatia entre altres coses perquè els nanos tinguen confiança i tenir un bon clima de lectura a l’aula.

És fonamental que els mestres siguen persones que lliguen i treballen en equip. N’hi ha revistes, etc que ens recomanaran llibres per a la didàctica de les classes, és molt important l’elecció dels llibres per a treballar a l’aula.


També és important la presentació dels materials. Tot el que siga alguna cosa dins crea una expectativa motivadora.

Els mestres han de ser els models de lectura pel que fa a que siga el primer a llegir el poema, el nen que comprendre el poema. 

L'activitat que hem fet: versos de cara a la paret. Tots llegeixen  L’arc de Sant Martí de cara a la paret a la vegada. 

Per a treballar l'entonació cada grup haurà de:

A: llegir normal

B: interrogació amb ahh!

C: exclamació.

En conclusió, aquesta conferència ha servit de gran ajuda per a informar-nos de com s'ha de treballar la poesia a l'aula, ja que és un tema que oblidem sovint i ens centrem més en altres àrees. 

A més ha fet la conferència molt dinàmica i divertida. Ens ha donat a entendre moltes coses i ens ha regalat secrets per fer de les classes de poesia, un moment divertida i únic per a fer junt amb els nostres nens.

Investiguem més sobre la poesia!

A aquesta classe veurem més exemples de literatura infantil, veien l'exemple d'unes poesies titulades: Alcoi dolç i recepta de les orelletes que són aquestes:




















Ens ha paregut una bona poesia per a nens petits, ja que són molt curts, amb il·lustracions de l’hivern i que agraden. A més a més, la poesia és bonica perquè parla de receptes de cuina de l’hivern. Pot ser atractiva per als nens perquè el vocabulari s’enté i introdueix vocabulari nou d’aliments com poden ser les anous, ametles… i a més a més, receptes que son d’Alcoi que serveix per a situar-los a la Comunitat Valenciana i fer-se amb els noms d'alguns pobles valencianes.

Aquests tipus de poemes es poden treballar a l’etapa de l’hivern amb els nens i poden fer ells mateixos receptes de cuina d’hivern que més li agraden treballant l’estructura de la poesia.




Un exemple de poesia infantil que van veure a classe es Joan Valls i Jordà que va nàixer a Alcoi (l'Alcoià) l'any 1917. La seua vocació com a escriptor de creació pren forma ben aviat: el 1934 escriu el sainet satíric Quatre de la terra. I el 1936 el seu primer poemari -en castellà-, Sol y nervio. Durant la Guerra d'Espanya (1936-1939), la seua militància com a republicà determinà el seu empresonament. Fou alliberat el 1940, i un any després publica el llibre de poemes Guirnaldillas del nacimiento. A continuació passa per una etapa de silenci i reflexió fins que el 1947 publica el seu primer poemari en català: La cançó de Mariola. Va continuar escrivint fins al 1989, data de la seua mort.
Ens centrarem en el que hem vist a classe:
La cançó de Mariola. (1947) és de temàtica natural, altres dels seus poemes solen ser d'amor Versos a Sara (1967) i d'introspecció Breviari d'un eremita urbà (1975).
Aquest autor no va fer poesia per a infants però va destacar d'ell:

• Jocs de paraules.
• Ritmes marcats.
• To juganer.
• Musicalitat.
• Referències a elements de la vida quotidiana.
• Referències a la natura.

Tot aquest es pot treballar a l'aula mitjançant activitats lúdiques i cridaners per als xiquets de l'edat.
Altre exemple poètic d'aquest autor és el llibre: Una lluerna fa de semàfor. Un exemple d'aquest poemari es: Elogi a la bacora que diu el següent:

Llustrosa fruita primera, 

tindrà flor en forma bruna 

que s'obri al raig de la lluna 

com nafra santjoanera. 

Flairança honrada i sencera 

en un gust que no s'oblida. 

La dolçor és en la vida 

essència inspiradora 

i al mes de juny la bacora 

—pròleg d'estiu— ens convida.

Creem poemes paral·lels

En primer lloc es pot destacar la importància de saber en què consisteix un poema paral·lel, ens fixem en què consisteix la paraula paral·lelisme segons Viquipedia:

Un paral·lelisme és, en retòrica, un recurs literari que consisteix en la repetició d'una mateixa estructura en diverses frases seguides, de tal manera que la successió simètrica dels mots referma la idea que hom vol transmetre. Hi ha diversos tipus de paral·lelismes.

Treballar la poesia en si mateixa és molt important a les classes d'infantil i de primària per a què els xiquets i xiquetes tenen una toma de contacte amb aquest recurs literari. A més a més, es poden treballar gran quantitat d'activitats a les aules relacionat amb la poesía. 

Cap destacar la importància que té Joan Salvat Papasseit (1984-1924) en el que respecta als poemes paral·lels, va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta. Conegut com a poeta d'Avantguarda, va tenir també una prolífica activitat com a redactor d'articles de crítica social en català i castellà simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època. El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d'obligada rutina i repòs deguts als problemes de salut. Avui dia és considerat un dels escriptors catalans clau del segle XX i el seu recull de poemes El poema de la rosa als llavis és un dels més reconeguts com imprescindible de la literatura.

Un dels poemes recollits a El poema de la rosa als llavis i altre poema d'aquest autor que m'ha agradat molt els compartiré amb vosaltres, són els següents:

Si jo fos pescador:

Si jo fos pescador pescaria l'aurora,

si jo fos caçador atraparia el sol;

si fos lladre d'amor m'obririen les portes,

si fos bandit millor

que vindria tot sol:

els carcellers del món no em sabrien mai l'ombra,

si fos lladre i bandit no em sabrien el vol.

Si tingués un vaixell m'enduria les noies,

si volien tornar deixarien llurs cors:

i en faria fanals

per a prendre'n de nous.

Res no és mesquí:

Res no és mesquí

ni cap hora és isarda,

ni és fosca la ventura de la nit.

I la rosada és clara

que el sol surt i s'ullprèn

i té delit del bany:

que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.

Res no és mesquí,

i tot ric com el vi i la galta colrada.

I l'onada del mar sempre riu,

Primavera d'hivern - Primavera d'istiu.

I tot és Primavera:

i tota fulla verda eternament.

Dit tot l'anterior, vaig a publicar el poema paral·lel creat pel meu grup:
Idoia Ríos
Olga Albert
Rocío Hernandez
Helena Gómez
Helena Ruiz

Si jo fos granota aniria saltant de bota en bota,

Si jo fos formiga seria la teua amiga;

Si fos un caragol em tombaria al sol,

Si fos un pollastre

                  m’agradaria ser sastre:

- els botons et cosiria amb un fil de fantasia,

si fos un pollastre amb closca no m’aniria amb la grosca

si jo fos una abella molta mel et faria

i més feliç seria 

                 si llegeixes amb mi aquesta poesia.


Llegir poemes com aquests anterior pot enriquir molt la capacitat de comprensió literària dels nostres alumnes i fent activitats podríem crear en ells el gust i diversió que volem transmetre'ls amb aquestes recursos literaris.

Creació d'endevinalles!

Una endevinalla és un misteri senzill dirigit especialment als nens en el qual cal endevinar fruites, animals, objectes quotidians, etc. Com que és orientat als nens té un component educatiu a l'hora de representar d'una manera divertida mots i tradicions. Durant l'endevinalla, se'ns dóna pistes de l'objecte per tal que el puguem endevinar.

I qui és Gianni Rodari? va ser un mestre, escriptor, pedagog i periodista italià. És una de les figures més rellevants de la literatura infantil. Va participar activament en projectes de col·laboració amb els infants. Va recórrer escoles italianes per explicar històries i per a respondre les preguntes que tenien els infants.

Tal com deia Giani Rodari, la seqüència que podem seguir per construir una endevinalla és la següent: estranyament – associació - metàfora. 

Segons ell són els tres passos obligats per arribar a formular l’endevinalla. 

1a operació: Estranyament. Hem de definir l’objecte com si el veiéssem per primer cop. 

2a operació: Associació i comparació. La definició es presta a obrir, amb imatges, altres significats. 

3a operació: La metàfora final. Ara estam a punt per a una definició metafòrica de l’objecte. 

4a operació (no indispensable): Consisteix a donar una forma atraient a la definició misteriosa. Mol sovint les endevinalles són en vers. 

Ara el més interessant...

Quines són les endevinalles que hem fet en el nostre grup? a veure si sou capaç de resoldre-les vosaltres sols!

1º estranyament: ulleres: té dos vidres i dos potes, serveixen per a veure bé, poden ser de diferents colors es recolzen en el nas i les orelles, poden ser de sol.

2º comparació: té dos vidres cristal·lins com l’aigua. Té dues potes com les gallines, com un colibrí, poden ser de diferents colors com l’arc de sant Martí.

3º metàfora final: les ulleres tenen dos vidres cristal·lins com l’aigua i dues potes com un colibrí, poden ser de diferents colors com l’arc de sant martí.

4º donar forma:

Al teu nas es donen suport als meus vidres cristal·lins

tinc dues potes com els colibrís

i amb mi veuràs tot els arcs de sant Martí.



1º estranyament: maleta: pot ser gran o petita, te la portes als viatges, no has de perdre-la de vista.

2º comparació: pot ser gran com una taula o petita com un calaix

3º metàfora final: pot ser gran o petita i sempre aniré a les teues mans, si m’oblides a algun lloc, sense la roba et quedaràs.

4º donar forma:

puc ser xicoteta o gran

i sempre aniré a les teues mans

si no m’oblides ni em perds

amb tu totes les aventures viuré.




1º estranyament: l’arbre - té moltes fulles, pot arribar a molta alçada, existeixen molts tipus, dóna ombra

2º comparació: té fulles com un llibre, com una llibreta, pot ser alt com un fanal, com una xiqueta, com una casa.

3º Metàfora final: l’arbre té fulles com un llibre. L’arbre té fulles com una llibreta. L’arbre és tan alt com un fanal. Més alt que una xiqueta.

4º Donar forma:

Ple de fulles com una llibreta

i més alt que una xiqueta

puc ser de diverses formes

i fullint del sol et done ombres



1º estranyament: l’ordinador: en ell trobes molta informació, pot ser petit o gran, de diferents colors.

2º comparació: és com un pensador, com un descobridor

3º metàfora final: serveix per a buscar informació i per això sóc un bon pensador.

4º donar forma:

sóc un gran pensador

tan important com un descobridor

puc servir de sobte

si tens algun dubte




1º estranyament: guitarra: té cordes, per a fer-la sonar cal esquinçar les cordes, és un instrument musical, fa música i la gent pot cantar i ballar.

2º comparació: esquinçar les cordes és com fer cuscanelles. La gent acompanya la música de la guitarra ballant i cantant.

3º metàfora final: la guitarra és com un cos al qual fem cuscanelles. El seu so són rialles.

4º donar forma:

si em fas cuscanelles

escoltaràs les meues rialles

que cantant i ballant

les persones m’acompanyen.




Grup de treball:
Idoia Ríos
Olga Albert
Rocío Hernandez
Helena Gómez

Helena Ruiz

Descobrim el que es un Limerick!

Bona vesprada a tots!

Avui vam descobrir a classe el que és un Limerick, aquest és un gènere de la literatura infantil de tipus anglosaxona. Té una estructura molt característica, té cinc versos: 

1er: indica qui n'és el protagonista.

2n vers, indica la qualitat més característica del protagonista. 

3r i 4t versos: realització del predicat (què fa el protagonista) . 

5é vers: epítet final, de caràcter extravagant.

Continuació hem fet al meu grup uns exemples d'uns limericks que es podrien treballar a l'aula:

Hi havia una petita granota
ballarina i artista
amb una actuació redona
bocabadats ens va deixar
però més encara
quan una mosca es va menjar!

En panxallusa vivia una medusa

animada i un porquet confusa
que es va menjar un calamar
qui la tinta li va tirar
que medusa més il·lusa!

Un gos tremolós 

blavós i perillós
se’n va anar de festa
al poble del Pinos.
Mare meua què marxós!

Hi havia un cacauet

recobert de xocolata
que li agradava ballar
i es va posar un zapata
quin cacauet més papanata
pareix tot un croata
s’ha passat amb el cubata!


Grup de treball:
Idoia Ríos
Olga Albert
Rocío Hernandez
Helena Gómez
Helena Ruiz

Descobrim la poesia!

La nostra proposta didàctica:

A continuació anem a treballar amb els poesies de Joana Raspall, la qual és escriptora i bibliotecària, cultiva especialment el teatre infantil i també la poesia.
Per a treballar la poesia en l'aula, utilitzarem dues propostes didàctiques realitzades per Idoia Ríos i Olga Albert:

¿Com fer una proposta didàctica a l'aula de poesia?

Comencem repartint diverses poesies a grups fets a l’aula, dividirem els versos de la poesia i cada grup haurà d’ordenar la poesia tenint en compte la rima que es produeix en cada vers. Després de tenir ordenada la poesia i haver-la entés serà el moment de que cada grup de xiquets represente la seua poesia als alumnes més petits del centre procurant fer la interpretació amb una adequada vocalització i entonació.

Continuació us deixe unes quants poemes de Joana Raspall per a veure altres, que puguen ser molt educatius i pot ser molt interessant treballar aquests poemes amb temàtiques importants:



CARNAVAL
(Joana Raspall)

Compraríem sabatetes
a les roses, que ballessin!
I violins als nenúfars
perquè toquessin un vals.
El brollador cantaria,
i un estel blau 

ruixaria de llum feta serpentines

el més bell dels carnavals.

LA REL
(Joana Raspall)

La rel de l’arbre no sap
que jo li estimo les branques
perquè fan ombra a l’estiu,
i l’hivern, al foc escalfen;
perquè puc collir-hi flors
i quan té fruita, menjar-ne.
I no li prenc res de franc!
que quan està assedegada
i els núvols passen de llarg,
sóc l’amic que li dóna aigua.


AMIC, VOL VENIR?
(Joana Raspall)

La tarda és molt clara,

l'aire té sentors de mar i
muntanya.
Fugim dels sorolls
i busquem la calma
on compartirem les nostres
paraules.
Poques en direm
i ben escoltades,
amb pau dins el cor
llum en les mirades.
Vols venir, amic?
La tarda és tan clara!


OFERIMENT
(Joana Raspall)

He pogut atrapar un somni
abans que el sol es fongués,
l’empresono amb paraules
per quedar-me’l sempre més.
No pesa ni fa cap nosa,
però és tan gran per a mi,
que, si vols… si tu volguessis,
el podríem compartir.













QÜESTIONS PRÈVIES AL BLOC 2: TEMA 5

• Per què tractem conjuntament la poesia i la cançó? per la musicalitat
• Què pot aportar la poesia a la formació dels infants? sensibilitat, creativitat, cultura, plaer estètic, transmet emocions…
• Creus que els centres educatius es treballa adequadament la poesia? no, perquè no es treballen les emocions ni les rimes, només es treballa en l'àmbit memorístic els diferents tipus de rimes… però no se li dóna importància per a transmetre’ls la bellesa i crear intriga sobre aquesta fora de l’escola. 
• ¿Per què? en general als mestres no els agrada la poesia, per tant, no mostren els valors adequats.
• Quin tipus de poesia? aquella que tinga un vocabulari i una temàtica adequada.

Donem la nostra opinió!

Llibre del que donarem la nostra opinió:
Idoia Ríos
Olga Albert
Rocío Hernandez
Helena Gómez
Helena Ruiz

Autor: Leo Lionni.

Llibre: Neda-que-neda, 2007.

Editorial: S.L. KALANDRAKA


La història tracta el tema de la importància de la unió de tots per evitar el perill, així com el fet d’acceptar que tots som diferents i tots som importants dins de la societat. Es tracta d’un missatge positiu, ja que encara que no sigues igual als altres, sempre pots trobar el teu lloc al món i ser tan important com qualsevol. Ho podríem resumir de la següent manera: la unió fa la força i el peix petit no sempre ha de témer el gros. Un clàssic per abordar la superació de les pors i el valor de la diversitat.

Segons la nostra primera impressió, les il·lustracions no afavoreixen la lectura ja que es tracta de dibuixos un poc abstractes que dificulten llegir el text amb claredat. No ens resulta molt atractiu ni cridaner per als xiquets, pensem que s’hauria d’haver inclòs il·lustracions més senzilles. A més els colors són una mica apagats i monòtons.

Cal remarcar que la lectura del llibre és repetitiva, compta amb estructures senzilles. És possible que siguen així per facilitar la lectura dels xiquets, però a nosaltres ens ha paregut una mica avorrida. D’altra banda, per dada dos fulls trobàvem dues frases amb la lletra prou xicoteta si la comparem amb la grandària del full, a més, amb un fon que incomodava la lectura.

El vocabulari del llibre és senzill per als xiquets d’aquesta etapa (infantil) i els personatges són diferents animals. En conseqüència, es treballa el vocabulari d'aquest tema, el mar.

Comptat i debatut, no és un llibre que recomanaríem per a llegir-ho a l’aula perquè no és cridaner per a impulsar la lectura als xiquets. Trobem a faltar algunes coses com: text més gran, dibuixos més atractius i manipulables per a aconseguir una lectura més interactiva i dinàmica per als nostres alumnes.

Idees principals de l'article "Ajudar als nens a esdevenir lectors" de Jacqueline Kergüeño.

Les idees principals d'aquest article són els següents:

• Als pares els produeix una incomoda que els seus nens no estén atrets per la lectura.
• Si un nen no ha aprés de molt petit a escoltar una història, a imaginar entre les frases allò que no es diu, a veure emocions, només trobarà en la lectura una successió de paraules sense sentit, i per tant no aprenen la màgia de la literatura.
• Esdevenir lectors és una activitat d'entrenament progressiu, han d'adquirir l'escriptura, comprensió de texts... d'aquesta manera, si no entén el que llegeix no té una veritable activitat de lector.
• "No donen un bistec a una criatura de pit": un nen necessita un text d'acord amb la seua capacitat, seguint uns criteris de selecció.
• Cal que descobreixen ells mateixos allò que li agrada, aprén a seleccionar allò que li fa falta i li agrada.
• Cal afavorir la tranquil·litat en la seua lectura, el confort del lloc de lectura, que els dona la seua opinió sobre el llibre del qual ens parla, que expressen les seues opinions respecte al llibre... compartir el seu plaer.
• Per afavorir la lectura:
• És recomanable que la temàtica dels llibres incloguen un heroi interessant i que el nen es puga sentir identificat amb ell. Ha de viure les emocions de l'heroi perquè siguen les seues pròpies emocions.
• Les imatges deuen ser reals, i que siguen un complement de la lectura d'informació.
• Cadascú té el seu ritme i la seua manera de fer en la descoberta de la lectura, per tant no cal forçar mai a llegir un llibre a un nen perquè empitjora el bloqueig de la lectura.

• D'altra banda, la literatura infantil potser un món meravellós per a lectors adults. Històries que tenen múltiples anàlisis: sociològica, ideològica, psicològica... a les històries s'explica de forma simbòlica la veritat humana per descobrir un món interior i reconéixer alguna cosa d'ells mateixos.

Abans de llegir l'article "Ajudar als nens a esdevenir lectors" de Jacqueline Kergueño.

A aquesta classe, vam veure d'ullada l'article "Ajudar als nens a esdevenir lectors" de Jacqueline Kergueño. Abans de començar la lectura vam respondre les següents preguntes i definicions:
Perquè la literatura infantil està considerada paraliteratura?
Perque la literatura d'adults expossa coneixements subliminals que els xiquets no sapíen. Els nens no entenen textos que no esten adaptats.

Qué es paraliteratura? 
Aquella literatura que ocupa un lloc en els màrgens.

Definicions:
·Lector modelo: es aquell que pot interpretar el text de manera anàloga a la que l'autor va fer.
·Competència literaria: pocés de desarrollo de capacitats y destresses alcanzades per l'alumne mitjançant la diversió de l'obra literaria.
·Intertextualitat: relació que un text té amb altres textos. Cal una competéncia literaria suficient per a detectar-ho.
·Hipertextualitat: citació d'un text al peu de la lletra dins d'altres textos.
·Paratextualitat: la reació que un text té amb els elements externs com el títol...
·Grammàtica interiorutzada: coneixement que es té de la grammàtica teórica d'una llengua en un determinant moment del seu aprenentatge. Es aquell coneixement per a situar-se dins d'un text.

Qué es la literatura?

És una forma de transmetre qualsevol idees, pensaments, valors mitjançant l’art del llenguatge escrit. D’aquesta manera és una expressió artística utilitzant l’ús del llenguatge.
Dins de la literatura es classifiquen diversos gèneres literaris.

->Definició de literatura per: Idoia Ríos y Olga Albert.



Per a Michel Tournier...

• Existeix una literatura infantil? No respón directament, però ho denuncia des del seu punt de vista. L'autor a vegades pregunta el sentit de llibres per a xiquets, preguntant les diferències que han d'haver-hi entre els dues literatures. 

               -En el cas de que existesca, com hauria de ser? Deuria destacar la brevetat del relat, la seua limpidesa, el ritme àgil dels esdeveniments... L'autor també fa referència a que tendríen que dirigir-se directament a un públic infantil, l'autor critica que es caracteritza literatura infantil com aquella que tansols puguen llegir els infants.

• Quins aspectes del món de la literatura infantil denuncia Michel Tournier? Que està ancorada per a xiquets de l'escola i no llegida per adults. També denuncia la ideologia política i religiosa que s'adoctrinen als llibres. D'una altra manera també apareixen uns patrons estereotipats de Disney. Tots els contes han d'oferir moralitat, valors... de manera subtil, no directament com es veu a alguns llibres infantils.

• Esteu d'acord amb la visió de la literatura infantil que expressa? Sí, perque deu ser una literatura àgil, breu... hi ha que obrir les partes dels autors, no cal tenir tants estereotipies, per tant, sí que estic d'acord amb l'autor. No cal adoctrinar valors directes als nens, sinó que ha de moralitzar de manera netejada.

Per què hem escollit aquesta assignatura?

En aquesta classe, la primera activitat que hem fet, era posar en comú les raons pels quals hem escollit aquesta assignatura:

• Aprendre més sobre la literatura de la nostra llengua, que de vegades s’oblida als centres educatius.
• Incentivar la lectura en els més petits, fer-la atractiva per a tots.
• Conéixer més metodologies d’animació a la lectura així com nous recursos per a utilitzar-los a l’aula.
• Transmetre valors mitjançant la lectura i desenvolupar la creativitat i la imaginació dels nostres alumnes.
• Els llibres obren nous mons.
• Desenvolupar la competència lingüística
• La literatura te un paper fonamental en l’educació dels nens.
• Per a millorar el català. 

Hem triat aquesta assignatura de Literatura Catalana perquè, en primer lloc, ens permetrà aprendre més sobre la literatura infantil i juvenil de la nostra llengua, que de vegades s’oblida en els centres educatius i nosaltres com futures mestres no hem d’oblidar-ho.

Endemés, volem aprendre a incentivar la lectura en els més petits i fer-la atractiva per a tots. També ens agradaria conéixer més metodologies d’animació a la lectura així com nous recursos per a utilitzar-los a l’aula. Per últim, pensem que és important transmetre valors mitjançant la lectura i desenvolupar la creativitat i la imaginació dels nostres alumnes.

La resta de companys també ha exposat les seues idees sobre l’assignatura, i hem recopilat unes quantes. És molt importat desenvolupar la competència lingüística, en la qual la literatura té un paper fonamental. Aquesta assignatura ens ajudarà a escollir les obres més adequades i de més qualitat per als nostres alumnes, ja que els llibres obren nous mons, i això afavoreix el potencial dels nens.

El grup que hem posat en comú les nostres raons som:

Rocío Hernandez

Helena Ruiz

Idoia Ríos

Olga Albert