Pellicer, M.Dolors (2006). Versos de tres sabors. Picanya: Voramar, 72.
Maria Dolors Pellicer va nàixer el 22 de novembre de 1956 a Oliva. Va estudiar Magisteri i després Filologia Catalana a la Universitat d’Alacant, una ciència que l'ha ajudat a aprofundir en el coneixement de les paraules. Comença a publicar obres de creació l’any 1988, amb el llibre "Xé, quins peus!". Després va publicar, entre altres, "Fil que penja" (1989), que quedà finalista del premi Enric Valor de 1988, "La banda dels superbruts" (1990), "El gegant Romuald" (1992) o "Com una cabra" (2000). L’autora aplica una mirada preocupada en alguns dels seus llibres, i crítica sobre elements naturals o sobre el paisatge. De manera que es preocupa i critica problemes socials com les diferències entre pobres i rics, la immigració en pasteres, les dificultats dels treballadors del sector primari (pescadors o llauradors); també es preocupa i critica els problemes ambientals: la degradació del medi natural per la construcció desmesurada, la contaminació de la mar i els incendis. Encara hi ha altres poemes en què la natura és una excusa per reflexionar sobre l’amistat, l’amor, la utopia o l’optimisme com a actitud vital.
La il·lustradora Rosanna Crespo va començar el seu treball entorn a l'any 1997, va estudiar disseny a l'Escola d'Art y Superior de Disseny d'Alcoi. Ha col·laborat com il·lustradora de llibres infantils i juvenils en editorials com: Algar, Anaya, Bromera, Bullent, Cambridge, Casals... i a va ser il·lustradora en llibres com:
Els fantasmes del Mas de Tetuan (2011), Fem una paella (2016), Bittor beratzen (2008)...
Primerament tractarém l'argument del llibre: hi ha etapes en què es passa molt de temps en l'escola... però també fora d'ella. Una cosa que sempre ha estat present en els essers humans són els sentits, assaborir els moments en classe com el tacte dels jerseis dels companys, també es poden assaborir moments de les sensacions quan ens trobem enfront del mar o enfront de les muntanyes, en la naturalesa. Aquest llibre ens ensenya versos per a descobrir sabors i versos per a saber degustar moments. Aquest llibre és recomanat per a majors de 8 anys.
Pel que respecta al tema del llibre, podem dir que es tracta d'un tema molt comú en els xiquets: el gust i plaer de fer activitats en l'escola i en la naturalesa. És un tema que pot ser interessant llegir ja que tant xiquets, adolescents i també adults poden ser atrets per aquesta temàtica. El que fa d'aquest llibre tan especial, és que fa desconnectar del present, viatjar al món dels sentits i de les sensacions, ens fa pensar que no prestem atenció a les nostres emocions, i transmet ganes de sentir eixos plaers per la naturalesa i també d'activitats en l'escola que transmeten tant plaer i felicitat.
D'altra banda, trobem en aquest llibre un llenguatge senzill i simple encara sent poesia, està recomanat per a xiquets majors de huit anys. Hi ha algunes excepcions de paraules que poden crear confusió en la comprensió lectora dels xiquets, així com per exemple: caparruts (p. 17), balalaica (p. 18), boiximà (p. 34) i aglans (p. 47). El dialecte que utilitza és el català occidental, com podem demostrar amb paraules com "seues". A més el relat escrit es dota de simbolisme, ja que acompanyat de les il·lustracions representen perfectament el que vol transmetre mitjançant recursos literaris com la metàfora, que és una representació abstracta de l'objecte, exemple: "els seus sentiments eren com un volcà.." (p.58) . També, un altre recurs que es troba en gran part de la lectura és la comparació, que és un altre recurs literari que expressa relació entre una cosa i una altra, normalment amb algun tipus de paregut, per exemple trobem: "Una sirena tan suau com el cotó..." (p. 53) , "La cabra muntesa tan bella com una princesa..." (p. 65) . Finalment exemple trobem el paral·lelisme, que és la repetició de frases amb una lleu variació final: "flames blaves, flames roges, flames verdes, flames grogues, que m'ericen els cabells" (p. 63).
A més, la sensació que ens dóna la descripció provoca als lectors sensacions visuals i sonores que els atrapen a l'ambient on es desenvolupen les accions, per això, podem dir que hi ha equilibri entre l'acció i la descripció.
L'estructura també és una part important dels llibres, per això l'analitzarem a continuació. L'estructura externa i la interna del poema és totalment coherent, encara que els poemes no estiguen lligats ni enllaçats, el llibre es classifica en tres tipus de poemes: "sabor d'escola i d'infants", "sabor de mar" i "sabor de muntanya". Dins dels diferents apartats, trobem poemes d'aquesta temàtica però no necessàriament enllaçats entre si. A més, hem d'aclarir que el parlant d'este llibre és el parlant líric, que és el que transmet els seus sentiments i emocions, el que parla en el poema per a expressar el seu món interior.
En aquest llibre no hi ha cap protagonista principal, només es dediquen les estrofes i els poemes als sentits, als plaers. Pel que no trobem un protagonista real en el llibre, tan sols subtemes amb xicotets protagonistes dins de cada poema. Tampoc s'establix cap època ni temps en particular, es dirigeix en l'actualitat en cada poema, vivint el moment en cada un d'ells.
L'espai ubica al lector en els escenaris en què transcorre el poema gràcies a les paraules i els detalls que es troben dins del poema i a més hi ha xicotetes il·lustracions en algunes pàgines que ens fan entendre el subtema principal de cada xicotet poema. Com podem veure al llibre, a quasi totes les pàgines encontrem il·lustracions repartides per tota la pàgina. A més, ens mostra diferents personatges de poemes amb expressions, gestos facials... Les il·lustracions ajuden al lector a entendre el text i a posar-los en situació, ja que són dibuixos molt clars que projecten perfectament el sentit del poema.
El disseny i la impressió se centra en la part visual del llibre encara que les il·lustracions siguen en negre i blanc. La coberta atrau al lector, ja que ens dóna molta informació sobre el títol i el sentit de l'obra amb una copa de gelats, també ens dóna informació de l'editorial, autor i il·lustrador. Per altra banda, la contraportada genera curiositat al lector ja que ens dóna un breu i cridaner argument del llibre. D'altra banda, l'enquadernació és resistent, de qualitat, amb colors vius a l'exterior del llibre encara que siga de tapa blana. La topografia és Arial o paregut, una lletra molt senzilla d'entendre i amb una grandària adequada l'edat del destinatari que facilita la lectura als xiquets. Encara que els colors siguen prou foscos dins del llibre, són animades per al lector i és un llibre atractiu per als xiquets.
Per a finalitzar, he de dir que aquest llibre des del primer moment que vaig veure-ho a la biblioteca, va ser molt cridaner pel seu títol i per les seues imatges de la portada amb una copa de gelats, a més l'argument de la contraportada em va cridar l'atenció i per dins és un llibre ordenat, net i el seu disseny no aclapara al lector. A més a més, tracta un tema que nosaltres no som conscients de valorar-ho ni de sentir-ho, les sensacions que ens produeixen les coses, els moments dolços que vivim, els moments de tranquil·litat que no li donem importància... Pot ser un llibre que recomanaria als meus alumnes perquè sentiren els sentiments de la poesia, que visqueren més de prop les sensacions que ens poden produir coses de la vida quotidiana. També pot ser una bona proposta per a moments d'estrés en què han d'evadir-se i relaxar-se, és un llibre bonic que ens fa relaxar-nos en la lectura.
En conclusió, aquesta assignatura m'ha servit per a poder fer coses pràctiques sobre la literatura valenciana i sobre com podríem fer propostes en l'aula que siguen motivadores però útils. Algunes de les xarrades a què hem tingut la sort d'acudir també han servit de suport perquè tinguem una experiència més pròxima amb la literatura, amb l'ensenyança de la lectura i el més important, com podem fer que els xiquets se'l passen bé amb la literatura, com fem que els agrade. Hem trobat algunes estratègies útils per a utilitzar-les en l'aula i poder canviar les males expectatives de la lectura.
