La nostra animació lectora

Hola a tots, com esteu hui? 

Hui ha sigut el nostre dia, vam fer un teatre sobre alguns dels llibres de Teresa Broseta:

El gall despistat

Quin oratge farà demà 

No puges a l'andana 

Unes vacances de profit 

Durant l'exposició de la nostra obra de teatre, vam tindre una sèrie d'incidències a l'hora de produir els sons de manera automàtica, però ho vam poder solucionar, ja que només va ser un problema informàtic.

Crec que el llenguatge que utilitzem va ser adequat per a un públic infantil, encara que pot ser que, com en els altres teatres, tinguérem errors pels nervis de la situació. 

Quant a la decoració, vam fer ús de disfresses i decoració per la classe sobre l'autora i tenint en compte un escenari comú dels tres teatres. Crec que la decoració va quedar molt completa, vam fer bon treball dels materials encara que vam estar prou de temps per a fer-ho.

El millor per a la meua opinió va ser la interacció amb el públic, va ser el moment que més vaig riure, una experiència molt gratificant tant per a mi com per al meu grup. Com a anècdota, el moment d'apagar les llums i buscar el tresor al ritme de la pantera rosa va ser divertit per a nosaltres perquè a una de les meues companyes se li va fondre la llum i no li funcionava la llanterna.

Teatre de titelles.

En últim lloc van exposar les meues companyes un teatre sobre Carles Cano. Aquest grup va fer un teatre de titelles dels diferents obres d'aquest autor:

• Rodolf el rata; l'home del sac. L'home del sac és un personatge ben conegut per grans i menuts. A tots ens han dit o hem escoltat alguna vegada això de "No et portes malament o vindrà l'home del sac..." Però, qui és realment? Manolita, una dona major de la Ribera, ens conta la història.

• La caputxeta negra. Un dia, un elefant s'endinsà a la selva i es perdé. Arribà a casa d'una velleta, i aquesta quan va veure'l s'espantà i se'n va anar corrent. Quan passà una estona, arribà una xiqueta amb una capa de pell de lleopard amb una caputxa i una cistella. Aquesta, pensant que era la seua iaia li va dir: Quines orelles més grans que tens...!

• La fada pastissera. Potser vosaltres sou d'aquells que pensen que els dolços sempre han estat bons i deliciosos, no? Doncs bé, res més lluny de la realitat. Hi hagué un temps en què més bé eren insípids i dessaborits i per això a la gent no els agradava. Així va ser fins que passà la curiosa història que conta aquest llibre.
  
  
  
  
  
  
  
  

Les meues companyes van fer un bon teatre, va ser entretingut, ja que una companya es va disfressar de xiqueta i ens va comptar la temàtica que tindria l'obra. El llenguatge va ser adequat, però cal tindre en compte que les companyes estaven llegint la història darrere del teló. Tenint en compte que el públic del teatre serien xiquets, es va entendre la història que ens volien comptar. 

La decoració de l'escena no va ser molt cridanera, ja que només tenien l'escenari per a fer el teatre de titelles. També van fer un xicotet ús de les TIC en l'aula, ja que van utilitzar el projector per a ensenyar unes poques imatges de la història, però podrien haver utilitzat més recursos dins de l'aula.

Al final de l'obra van interactuar amb el públic però no van fer alguna trama en què intervinguera el públic dins de l'obra. Crec que haurien d'haver-hi interactuat més amb el públic o haver fet alguna escena en què se sentiren part del teatre. L'obra de teatre va ser adequada i el meu grup no va veure errades que li pogueren repercutir.

Falta d'assistència el 24 i 25 d'octubre per la mort de la meua iaia

El dia 25 la meua família em va confirmar la terrible notícia de la defunció de la meua iaia. Després de conéixer la notícia vaig tindre l'obligació d'anar amb la meua família i passar el dur dia junts. El dia 26 va ser l'enterrament de la meua iaia i no vaig poder anar a classe. 

Després de la justificació de la meua assistència, tornaré a comentar les exposicions de l'últim dia 26 d'octubre, en la qual comentaré la meua exposició i l'última dels meus companys.

Animació lectora

Teatre

Silvestre Vilaplana (Alcoi, 28 de juliol de 1969), és un escriptor valencià que ha conreat els gèneres de la poesia, la novel·la i la narrativa, en català del País Valencià. Les seues obres han estat distingides amb diversos premis i reconeixements com el de Crítica Serra d'Or, el Ciutat d'Alzira o el Miquel Martí i Pol de poesia. Vilaplana es va llicenciar en filologia catalana a la Universitat d'Alacant i actualment és professor de secundària a l'institut La Foia d'Ibi (l'Alcoià).

Van escollir aquest autor perquè en l'ESO van tenir una experiència amb aquest autor, ja que van llegir llibres d'aquest autor i van assistir a alguna xarrada de Silvestre. Han llegit poemes i altres obres però el preferit per fer l'obra ha sigut Les cendres del cavaller.



Recursos:

L'equip ha utilitzat recursos com els disfrassos i la interacció amb el públic a l'hora de fer una mica de teatre amb comèdia, ha sigut molt divertida, cridanera i entretinguda però la classe ens permet utilitzar TIC que encara no han utilitzat i per tant podrien haver preparat molt material més, fins que siguen cartolines com altres companys en dies anteriors.



Llenguatge emprat al teatre:

El llenguatge ha sigut normalitzat, fàcil d'entendre tant per a xiquets com per a nosaltres encara que han emprat paraules com "desfullar-me" que no són molt conegudes i demostren el vocabulari propi del llibre representat a l'obra. Aleshores crec que és un llenguatge fàcil d'entendre i ha sigut correcte tenint en compte que no són valencianoparlants. A part d'açò han comés algunes errades propis del llenguatge oral si el parles ràpidament, com pot ser "permise".

Xarrada Teresa Broseta

Primerament, Teresa Broseta  ha llegit un relat breu però impactant. Aquesta obra parlava dels sentiments d’una xiqueta en temps de postguerra, un tema molt impactant que la pròpia autora va llegir amb normalitat. Era difícil comprendre el sentit d'esta obra si no teníem davant el full de lectura.

Va contar anècdotes de la seua vida com que, quan ella era menuda i les famílies es solien reunir dins les cases, ella s’amagava baix la taula del seu menjador per escoltar totes les conversacions. Teresa Broseta ens ha assegurat que realment no ha tingut mai un moment concret en el qual haja decidit fer-se escriptora, sinó que és de sempre. Sempre es recorda escrivint, va començar fent poesia i a més a més, és autora de llibres infantils perquè troba en els xiquets un públic molt sincer i agraït, però també el més difícil.

D’altra banda, l'autora ens va parlar de com fer propostes de poesia i el teatre dins de l’aula de primària. Cal remarcar la importància que ha posat l’autora als beneficis pedagògics del teatre. Es tracta d’una forma de què els xiquets estiguen orgullosos de si mateixos i del seu treball. Aquesta proposta també ajuda a focalitzar l’atenció. Teresa Broseta ha escrit quatre obres teatrals i ens ha animat a llegir l’última Pintura Fresca, la qual, ens ha assegurat, té moltes aplicacions didàctiques.

El seu llibre L’estiu dels pirates, inspirat en la immigració il·legal, l'autora fa una conclusió d'aquest:
que qualsevol dia no s'entenga perquè la problemàtica ja haurà desaparegut.

El nostre grup ha fet preguntes com, els seus llibres estan il·lustrats, dóna algunes indicacions als il·lustradors quan fan el seu treball?, de quina manera s’imagina als personatges físicament, informació de la seua personalitat? Com a resposta d'aquestes qüestions, Teresa Broseta ens ha assegurat que mai ha donat cap indicació als il·lustradors dels seus llibres i com anècdota, ens va contar que tan sols una vegada, va haver de parlar amb un il·lustrador perquè canviara el nas d’un personatge. Va aclarir al meu grup que les representacions dels seus protagonistes són tan detallades com ella mateixa se'ls imagina.

Altra qüestió d'un altre grup va ser: Com saps que el que escrius és bo o no mentre ho estàs fent? L’autora, amb rialles, ens ha respost gent que estima molt le dona la seua opinió al respecte. I a més a més, els editors s’han de considerar com una ajuda i no com l’enemic.

Sobre la presència de les dones en els premis de literatura, Teresa Broseta va dir: "la literatura escrita per dones és una literatura feta des de la cuina, que ix d’una ment la qual està pendent de vint coses al mateix temps". Seguidament d'això, ens va dir "Tanmateix, la literatura feta per homes està feta per unes ments que es dediquen més en profunditat a això". Com a conclusió a aquesta pregunta, la resposta de l'autora va ser que la por entre les autores de gènere femení està present en la societat

Per a finalitzar, Teresa Broseta ha remarcat que la lectura pareix que siga obligatòria en el col·legi i una també fora, avorreixen la lectura tant en l'escola que no senten plaer per llegir en eixir del col·legi. Hem d'ajudar-los a conéixer la lectura, a conéixer les parts interessants que té un llibre i a aprendre a aprendre.

A més a més i per terminar, cal destacar que aquesta dona ens va ajudar a la preparació de la nostra animació lectora amb el següent vídeo.

Com a experiència personal, aquesta dona va ser molt agradable, propera i amistosa, vam conéixer a una gran escriptora.

Animació lectora

Teatre d'ombres.

Joan Pla.

Encara que no vaig poder veure el teatre d'ombres com a públic (perquè van tindre un problema de llums i vaig ajudar amb llanternes des de la zona de teatre), vaig veure que el teatre estava molt ben preparat, tenien molt bona actitud encara que prou nerviosos, es van estudiar els diàlegs molt bé i van emprar molta força a l'hora d'escenificar-ho.

D'acord amb el material recollit: tenien molt material per a les ombres i bona preparació. Com que no vaig prestar atenció des del lloc del públic, no vaig poder veure com va eixir la proposta, però amb la utilització de veus com la dels caragols i intentar fer dibuixos d'ombres em va paréixer atractiu per a un públic infantil.

Quant al que fa al llenguatge, van emprar un llenguatge estandarditzat, no van utilitzar un llenguatge col·loquial i va ser perfectament clar i comprensiu, potser van cometre algunes petites errades causats pels nervis, però va ser entretingut i un recurs nou per a nosaltres.

Tota la informació que van emprar en el teatre està en el següent tríptic:

Primeres animacions lectores

Teatre de titelles

Hans Christian Andersen.

Aquest grup va escollir aquest autor perquè les seues obres recorden a la infantesa i són llibres populars.

El teatre tractava de uns somnis de tres amics a una nit, somniaven amb les lectures de l’autor, que apareix de vegades en la realitat. Història de l’autor, on va néixer, en qui any… Aquesta obra ha donat a entendre que no estava molt preparada. El grup tenia poc de temps de preparació, però han treballat sobre el tema i la proposta ha eixit bé.

"El soldadet de plom". Un soldadet de plom mutilat s’enamora d’una ballarina. Després de passar per moltes desgràcies al final, gràcies a la seua obstinació i la seua força de voluntat, aconsegueix estar unit a la seua ballarina.

"L’aneguet lleig". Hi havia una vegada, un ànec lleig que ningú volia, tots el rebutjaven. Un dia va conéixer a uns ànecs com ell, que va resultar que eren cignes i li van dir que era el cigne més bonic del món.

"La sirenita". La més bella de les sirenes va a enamorar-se d’un humà i va canviar la seua veu per unes cames i un dolor insuportable per a poder estar amb ell. Però aquest es va enamorar d’una altra.


Recursos:
Castell de cartó per al teatre i titelles per a l'escenificació.

Errades: soñar, también, parades en lectura-lectura. Al tríptic han posat "aneget" en compte de aneguet.



Teatre 

Jordi Raül Verdú

Han triat este autor perquè és d'Alcoi, els actors també són d’Alcoi, i perquè els agrada que l'autor reescriga rondalles valencianes.

Aquest grup va fer una petita escenificació de les contes presentats, sempre donant intriga sobre la terminació d'aquests llibres i de la lectura en general. Va ser una molt bona proposta, ja que controlaven molt bé la llengua i van mostrar molt bona actitud, m'agradar molt.

Escenificació de tres contes:

"Els fantasmes del mar de Tetuan". La proposta didàctica que va donar aquest grup al seu tríptic va ser la modificació del final del llibre per un altre inventat. 

"El jugador de Petrer". La proposta que van fer es crear una cançó com alguna de les que apareixen al llibre.

"El dinosaure". La proposta va ser dividir la classe per grups, uns seran primitius i altres dinosaures, cadascun anirà a fer la seua màscara i pintar-la.

Recursos:

Cartolines de decoració

Power Point

Disfrassos

El conte embastat

Hola! Com esteu avui?

A aquesta classe vam conéixer el conte embastat, la mestra ens va explicar alguns exemples d'aquest tipus de contes com poden ser: 

Vladimir Propp.

Gianni Rodari -- Gramàtica de la fantasia.

El conte embastat consisteix a proporcionar a l’alumnat l’estructura del conte a partir d’una sèrie de preguntes que han de contestar.

Les preguntes es basen en l’estructura de la rondalla fantàstica descrita per Vladimir Propp.

El primer a utilitzar aquest recurs va ser Gianni Rodari a la Gramàtica de la fantasia.

En primer lloc, la professora ens va donar unes preguntes (com s'ha dit anteriorment) . 

• Qui pot ser l’heroi de la història? 
• Què pot desitjar, o què li pot faltar, per a ser feliç?
• Qui aconsella o ajuda l’heroi?
• Com marxa cap a l’aventura?
• Qui troba pel camí?
• Quines proves o obstacles troba l’heroi pel camí?
• On arriba al final del seu viatge?
• Allí viu el seu adversari. Com és?
• Primer, l’heroi és vençut. Com?
• Com l’ajuda el seu amic?
• Expliqueu com l’heroi s’enfronta una vegada més amb el seu enemic, però ara per a véncer-lo i apoderar-se d’allò que havia anat a buscar
• L’heroi torna cap a sa casa, però és perseguit pels aliats del seu enemic. Quins poden ser els últims obstacles?
• Final de la història explicat lliurement. 

Cada grup de classe haurà d'anar responent una pregunta mentre redacta la història. 
Una vegada redactada la resposta de la continuació del conte, se la passarà al seu grup de darrere perquè responga la següent pregunta. 

És una bona proposta didàctica per a treballar en classe, ja que, entre tots poden crear històries divertides que podrien guardar-se com a creacions de classe en les aules.

L'experiència va ser molt gratificant ja que entre tots vam fer històries molt divertides i algunes sense sentit que ens feien riure. Pot ser una bona proposta didàctica per a treballar en l'aula i així treballar literatura catalana mentre que es practica l'expressió i l'escriptura en aquesta llengua.